3 Panormama actual de Mac OS X
Mac OS X ha estat la gran aposta d'Apple en els últims quatre anys. Apple ha centrat tots els seus esforços presentant al mercat un sistema operatiu basat en el sistema més vell de la informàtica.
A finals del 1997 Apple tenia molts productes i moltes pèrdues. Les solucions van ser eliminar tota línia de producte que no fos retable per a l'empresa (així van morir el Newton i el eMate, uns PDA molt avançats, ClarisEmailer, un bon programa d'email i altres) i la reestructuració de l'empresa. Apple es va centrar en els seus dos pilars: el hardware i el software. En tant del hardware es va centrar en els ordinadors domèstics i els professionals i amb el software va mantenir diversos programes però li va donar un gran suport al Mac OS X que ara coneixem.
Per tant, es pot pensar que potser tant esforç no ha servir per res.
Tot seguit farem un repàs a l'estat que hi havia abans de la sortida de Mac OS X:
-Mac OS 9: un gran producte, però poc potent
-Windows 2000: una sèria competència per al Mac OS X Server
-Windows Me: competència directa amb Mac OS X
-BeOS: manca de recursos
-UNIX (HP-UX, Solaris, Linux): no estan dirigits al mateix mercat
Poc després de l'aparició comercial de Mac OS X:
-Mac OS 9: encara supera al X en perfeccionament del sistema (utilitats, etc.)
-Windows XP: aparentment semblant, però poc estable comparat amb el X
-UNIX (HP-UX, Solaris, Linux): tenen més experiència que el X, però coincideixen en poca secció del mercat
-BeOS: comprat per Palm, Inc.
En termes generals Mac OS X ha omplert el buit que hi havia en el mercat de l'entorn Apple. El Mac OS necessitava un canvi, i això és el què ha estat Mac OS X. Però si ho mirem en altres parts de la indústria el X no ha solucionat res. Les empreses que es basen en sistemes UNIX ja tenen uns grans sistemes que segueixen recolzats per empreses o per la comunitat UNIX. També tenen suport totes aquelles companyies o usuaris que tenen a les oficines o casa sistemes Windows, ja que Microsoft s'encarrega regularment de treure actualitzacions.
És a dir, el Mac OS X no ha aconseguit un lloc sòlid en el que són sistemes operatius.Ho intentaré explicar:
Mac OS X no ha innnovat en un sentit pràctic. Qualsevol necessitat que pot solucionar Mac OS X ja estava coberta per algun altre sistema operatiu, o fins i tot per l'anterior Mac OS 9.
Un exemple que ja ha passat i que és molt clar és el de Windows98. Quan el 98 va sortir al mercat no hi havia una raó clara per actualitzar-se. Això era degut a que el Windows95 ja cobria grant part de les necessitats i el Windows98 només tenia de nou (generalitzant) la integració de l'Explorer en el sistema i les connexions Plug and Play (per dir-ho d'alguna manera) amb USB etc. El resultat és que gran part de la gent que utilitza Windows ho està fent amb el 95. Amb Mac OS X està passant una mica el mateix.
I per aquest mateix motiu les persones que utilitzen sistemes UNIX no canviaran el seu Solaris per un nou sistema que no ofereix la meitat de les aplicacions que tenen pel seu sistema.
Llavors, alguna raó ha d'haver-hi darrera Mac OS X, no?
En realitat sí. Segons l'evolució del mercat s'ha acabat una etapa. La gran etapa dels sistemes operatius. S'ha arribat al punt on s'han fusionat les dues grans tendències en sistemes operatius.
Des de finals dels anys 60 hi havien dues maneres d'interpretar i comunicar-se amb un ordinador: Ken Thompson va inventar el seu UNIX als Laboratoris Bell, però al mateix temps Jeff Raskin ja explicava les seves teories sobre les interfícies gràfiques. El treball de Thompson ha evolucionat fins el BSD (que es dels pocs UNIX que no té darrera grans empreses, directament) i les teories de Jeff Raskin han acabat com a resultat amb el Mac OS 9 (que és l'únic sistema operatiu amb una veritable metàfora d'escriptori) o el Windows Me. Ara, aquestes dues grans tendències s'ha fusionat i han donat el resultat del Mac OS X.

Si es mira tota la curta història de la informàtica el Mac OS X ha acabat la batalla entre els diferents sistemes per a experts i per a no experts. Un administrador de sistemes pot utilitzar el X i un usuari domèstic també. Cada usuari sense trobar-se limitat per cap banda. L'etiqueta del Mac que "era per a tontos" ja no té raó de ser. Però també ha mort una mica el tòpic que no calia ser un expert per administrar un Mac.
La conclusió que en podríem treure és que Apple no ha solucionat res, però ha donat un pas al futur i ha descobert el final dels sistemes operatius tal com els coneixem avui en dia. I es que al cap i a la fi, portem divuit anys fent "click" en carpetes i més escribint "cd" per canviar de directori.
Per tant, el pròxim sistema operatiu, si vol ser innovador, haurà d'incloure una sèrie de canvis en la interfície de l'usuari i en les tecnologies aplicades als ordinadors actuals. Pensant amb una ment més futurista el típic
esquema de pantalla/altaveu-cpu-teclay/ratolí s'ha de veure alterat per alguna tecnologia més integrada i més natural. Sempre que es fan prediccions d'aquest tipus cal anar amb molt de compte ja que la majoria de casos no s'acerta, però és molt clar que el Mac OS X és l'últim sistema operatiu amb metàfora d'escriptori que suportarà unicament el teclat i el ratolí. S'hauria d'esperar que el pròxim nivell en sistemes reconeixin perfectament la veu i si anem al camp de la ciència-ficció/realitat futura els impulsos cerebrals, però aquest és un altre tema.
En definitiva, el Mac OS X. És el millor sistema operatiu, però és més del mateix.
|
|
|