5 Futur En aquest tema intento entreveure la evolució que patiran diversos sistemes, inclòs el Mac OS X. 5.1 Futur d'altres Sistemes Operatius El món dels sistemes operatius no es redueix només al Mac OS i al UNIX, existeixen d'altres, i alguns sense el reconeixement que es mereixen: com per exemple el Windows, el BeOS/Palm OS o el vell Amiga OS. No cal ser expert per predir el futur del Windows. Aquest sistema és el més utilitzat en la majoria de cases i oficines del món, és el més extés, el més problemàtic, en definitiva, l'estàndard. I com a estàndard ha de complir amb el que els usuaris demanen. Probablement no serà el sistema més potent, però sí el que tindrà més aplicacions. I per aquests motius necessita ser actualizat periòdicament. Així doncs, podem assegurar que el futur del Windows seguirà el camí que marquin els usuaris. Si en els últims temps la moda ha estat els mp3 i el divx aquesta plataforma s'ha adaptat per tal que els usuaris tinguin totes les possibilitats que gaudir de l'audició de música i veure pel.lícules comprimides. El Windows ha d'evolucionar, i l'èxit estarà en si Microsoft pot o no respondre a aquesta evolució contínua. De moment ha pogut, i és això el que en part li permet seguir tenint èxit. Però això té un problema, la innovació del sistema també depèn de les peticions del usuaris. Per tant, el Windows ha d'anar amb peus de plom a l'hora d'introduïr noves característiques, ja que poden esdevenir un fracàs, com el Microsoft Network, que no ha tingut èxit fins l'adquisició de Hotmail per part de Microsoft o la integració de la missatgeria instantània amb el Messenger, tot i que això no era el que Microsoft tenia planejat en un principi. Cal recordar que l'any 1995 Bill Gates va fer unes declaracions on deia que internet només tindria funcions militars i per a l'educació, però pocs serveis per als usuaris domèstics, tres anys després d'aquelles declaracions Microsoft va dirigir tota la seva estratègia cap a internet i va presentar el Windows 98, el sistema operatiu més preparat per a internet. El Palm OS és l'estàndard en sistemes operatius per a diversos dispositius electronics com els PDA o alguns telèfons de nova generació (com els de Handspring). Com a sistema comercial depnèn el seu futur de l'empresa. De moment, aquest sistema ha guanyat la batalla contra el Windows CE, la 30 versió per a PDA del Windows) i aquest ha hagut de canviar el nom i l'estratègia com a PocketPC. El Palm OS està per la versió 4, però la molts dels antics "handhelds" només suporten fins la 3.1. Aquests dispositius no demanen d'actualitzacions constants, però l'evolució és important. Per aquest motiu, Palm ha adquirit recentment el sistema operatiu BeOS. L'objectiu de la compra no és la introdució de Palm OS sobre els sistemes de sobrataula (que donaria motiu de conversa), sinó l'aprofitament de les tecnologies de Be per al seu sistema operatiu. Si aquestes tecnologies s'aprofiten degudament Palm OS pot tenir un dels futurs més gloriosos en el que són sistemes operatius. Justament, quan l'utilització d'aquests PDA està augmentant cada anys més. El vell AmigaOS ha ressuscitat de la mà de programadors alemanys. Des de fa poc més de dos anys Amiga està intentant treure el Amiga OS 3.9. Aquest sistema té una aparença entre la del BeOS i el MacOS. En temps anteriors, els ordinadors Amiga havien estat una alternativa molt bona, i molts dels seus usuaris ho són ara de Macintosh. Ja que les diferències entre un sistema o l'altre no són tant grans. Evidentment, la competència que es pot trobar aquest sistema és molt dura i el més problable en el futur és que no passi de ser un sistema anecdòtic. 5.2a Futur del Mac OS Original o Classic El Mac OS Classic ha donat molt de sí. Ha estat el sistema amb el que es va descobrir el "Desktop Publishing" on un ordinador amb el programa PageMaker i una impresora làser podia fer tota una revista. S'ha adaptat a la nova era d'internet amb gran facilitat, permeten implantar protocols que no estaven previstos, com el TCP/IP. I últimament, amb el Mac OS Classic es pot, fins i tot, editar video en temps real. Després de divuit anys al cap de la innovació tecnològica, el Mac OS ha acabat dexiant pas al nou Mac OS X. Ara bé, a ningú no li interessa que aquest sistema mori d'un dia per l'altre, així que en el Mac OS X s'ha inclòs un emlulador que permet utilitzar aplicacions originalment escrites per al Mac OS Classic. D'aquest manera es deixa un temps a que aquestes aplicacions es puguin tornar a programar, mentre que es poden fer servir de manera emulada sobre OS X. Oficialment, Apple seguirà donant suport al Mac OS Classic durant uns quants anys encara. Però segur que la comunitat Mac que utilitzi el Classic i que ho segueixi fent també se suportarà entre ella. I és que hi han masses aplicacions, masses utilitats i eines per deixar morir aquest sistema operatiu ran ràpidament. Assegurar que dintre de quatre anys no es farà servir el Mac OS 8 o fins i tot el Mac OS 7.6 és una mentira. En l'actualitat hi ha màquines Apple que no suporten el Mac OS X però que són plenament operatives, i per aquest motiu seguirant amb una versió clàssica del sistema operatiu. És conegut que no tots els ordinadors que tenen Windows95 ara estan fent servir l'últim XP. El món del Mac OS segueix el camí que marca el X, però de ben segur que al Classic li espera un futur, això sí, sense actualitzacions. 5.2b Futur del UNIX El futur dels sistemes UNIX està assegurat en tant que Mac OS X no podrà substituïr totes les versions de UNIX ja que més que un competidor és un nadó que necessita el seu suport. Pensar que el Mac OS X acabarà amb tots els UNIX és oblidar que els altres sistemes encara tenen una potència superior i moltes més aplicacions que el X no té. Potser, algunes companyies que utilitzaven el NeXTStep o el Windows NT són les més apropiades per convertir-se en usuaries del Mac OS X. Ademés, la comunitat Linux que prou feines té en suportar el seu propi sistema operatiu, totalment gratuït, no s'ocuparà de programar pel OS X. En aquest moment, el X no representa cap tipus d'amenaça pel món UNIX, ja que el propi X és UNIX. El futur d'aquest sistema operatiu és centra en dos variats: els usuaris de Linux i els servidors d'internet. Tot i que Linux no deriva directament de cap branca de UNIX segons alguns experts, altres creuen que sí. En tot cas, Linux té tant d'UNIX que se'l pot considerar com a tal. Aquests usuaris, ara recolzats per empreses com RedHat o fins i tot IBM, tenen clar un futur evolutiu que junt amb els nous servidor d'internet asseguren noves versions de UNIX durant uns quants anys. La incògnita són els sistemes comercials. Aquells UNIX des quals se'n treu profit econòmic, com el HP-UX o el Solaris. El UNIX de Hewlett-Packard està per la versió 11i i el Solaris ja està camí de la versió 9, i aquestes versions aniran sent actualitzades si les empreses que les fabriquen reben beneficis a canvi, i per tant, s'hauria d'aprofundir en el món d'aquestes empreses per tal d'entreveure el futur, cosa que no puc fer en aquest moment. Així doncs, podem concloure que els sistemes UNIX tenen una vida assegurada, tan llarga, com a mínim, com qualsevol Windows. 5.3 Futur del Mac OS X Com hem dit, el Mac OS X és el sistema operatiu més nou i innovador en l'actualitat. Però ha sortit al mercat amb sis anys de retard. És normal pensar, doncs, que la seva vida no serà tan bona com si hagués sortit el moment adequat i que no tindrà èxit. Encara que en part això és cert, hi ha una fet que ho nega. I és que Apple té una gran avantatge sobre altres empreses amb les que competeix: clients satisfets. Hi ha una estranya filosofia en l'entorn dels ordinadors Apple que ajuda als usuaris a suportar-se uns amb els altres i a pressuposar coses en quant se sap que un usuari ho és de Mac. Aquest fet ja va començar amb el primer ordinador d'èxit de la companyia, el Apple ][, i després va augmentar amb l'aparició del "Mac" el 1984. Cap els 90 un treballador d'Apple anomenat Guy Kawasaki va fundar una llista de correu anomenada "EvangeList" que amb l'ajuda d'internet de captar més "envagelizats". És un fet estrany que sembla que més que una comunitat d'usuaris sigui una religió. Però no és així, la realitat és que aquests usuaris acostumen a renovar els seus equips cada quatre o cinc anys i això significa uns ingressos fixes per a Apple. I el Mac OS X compta amb aquests usuaris. És a dir, en els pitjors dels casos, la quota de mercat del X en el futur serà la mateixa que la que tenen el Mac OS 8 o el 9, no perquè així sigui manat, sin no perquè és un producte tecnològicament superior al Mac OS anterior. Sent una mica més posititus podem pensar en la possibilitat que empreses adaptin el sistema a les seves oficines, però significa una gran quantitat de diners que no compensen les millores. On Mac OS X aporta tot el que es pot necessitar és, sense dubtesm, a l'ensenyament. I aquest fet és curiós, perquè el sistema en el que està basat el Mac OS X, el NeXTStep, havia de ser un sistema dirigit a l'ensenyament superior. I el X ha aconseguit sobradament els seus objectius, i més. El X pot servir per a l'edició d'una pàgina web d'alumnes de la Secundària Obligatòria o per investigacions per a alumnes de Batxillerat Tècnic. Per a l'edició de la web espot fer servir Dreamweaver i per a les investigacions d'àtoms, per exemple, el famós programa en el món UNIX anomenat Rasmol. Aquí és un recau el gran futur de Mac OS X, i es poden aconseguir grans progressos si Apple dirigeix una gran campanya de màrqueting en aquest tema. El gran competidor de la solució Apple (hardware i software Apple) és la plataforma anomenada "Wintel" (sistema operatiu Windows i processador Intel). i Aquí és un dels punts on Mac OS X pot guanyar terreny: fent un Mac OS X que corri sobre processadors Intel. Però hi ha un gran problema, i és que això mataria el hardware d'Apple i la integració entre SO i processador. Com ja he dit, el X està basat en Darwin, i Darwin té una versió que funciona sobre processadors Intel (fabricants del Pentium). Això significa que el teoria l'adaptació de Mac OS X a la plataforma Pentium no seria tan difícil. --hi havia una web anomenada osxonintel.com que demanava a Apple que portés el sistema operatiu sobre Intel Però, evidentment Apple no es vol tirar pedres sobre el seu terrat i aquesta solució no es pendria fins que es trobéssin en una crisi molt profunda. Recordem que Apple va començar fabricant hardware i no software. Ademés hi ha un fet que tècnicament no puc demostrar, però segons experts informàtics, Intel no està obtenint els resultats esperats amb el seu nou processadot Intanium (projecte de chip de Intel i Hewlett Packard) que ha de substituir el famós Pentium. Això ho podria utilitzar al seu favor Apple impulsant els processadors PowerPC de Motorola i IBM que dintre de poc temps estaran en la seva cinquena generació (G5).