4 Anàlisi del Mac OS X En el següent apartat s’hi analitzen les característiques del Mac OS X junt amb les seves funcions, aplicacions, etc. 4.1 Caracterísitiques del Mac OS X El Mac OS X és especialment complex quan es vol anal.litzar la seva estructura. És així perquè es un sistema que s'ha hagut d'adaptar a unes condicions relativament estranyes ja que havia de complir bàsicament aquests punts: 1 Havia de ser un sistema potent 2 Avançat 3 Compatible amb les aplicacions existents per la plataforma 4 Innovador Apple ha aconseguit complir tots els punts. El Mac OS X es basa en 4 parts significatives: Com es pot veure en l'esquema aquestes parts són Darwin, els entorns gràfics, els entorns d'aplicacions i Aqua. Cal dir que aquest diagrama està molt simplificat, tot i que representa molt bé l'estructura del sistema operatiu. El millor és començar per abaix: Mac OS X només funciona en l'actualitat sobre hardware PowerPC (el processador desarrollat per Apple, IBM i Motorola). La part del sistema encarregada de "parlar" amb el hardware es diu Kernel. El Kernel del Mac OS X és l'anomenat MicroKernel MACH 3.0, molt conegut en la plataforma UNIX. Aquesta part del sistema es molt poc probable que es col.lapsi, i si una aplicació es para o comet un error en el sistema, aquest segueix funcionant perquè el Kernel no es veu afectat. A afectes pràctics es nota quan difícilment es necessari reiniciar forçosament l'ordinador si una aplicació es "penja". Sobre el Kernel MACH del Mac OS X hi ha una part anomenada Darwin. Darwin és un sistema operatiu UNIX en tota regla que compleix els estàndards POSIX. Més concretament, Darwin és un sistema basat en la versió 4.4 del Berkeley Software Distribution (4.4BSD). Aquest sistema operatiu compleix dues funcions bàsiques. Una és la de proporcionar una base potent, i l'altra, la de proporcionar accés al món UNIX. Apple ha presentat Darwin com una solució al vell problema del Mac que era la falta d'aplicacions, ja que els programadors només han de variar pocs arxius del programa perquè funcioni sobre aquest sistema operatiu. Així doncs, el Mac OS X està programat a partir d'un sistema UNIX en tota regla, és a dir, Darwin és el cor del X i aquest en depèn totalment d'ell. Per la naturalesa d'aquest sistema UNIX la seva interfície amb l'usuari és limita a una sèrie de comandaments escrits. És per això que la seva utilització es limita als experts en aquests tipus de sistemes. I aquesta limitació gràfica és el que solucionen els entorns gràfics que estan construits sobre Darwin: Són principalment tres: Quartz, OpenGL i QuickTime. Quartz és la tecnologia que permet veure arxius en dues dimensions. Qualsevol finestra, dibuix o gràfic d'una web, està representat mitjançant Quartz. Aquesta part és totalment nova i no està basada en cap anterior, sent una tecnologia revolucionària que permet fer ombres i transparències amb la una facilitat increïble. OpenGL és un component que prové de la empresa SiliconGraphics (SGI), empresa dedicada a l'animació per ordinador. OpenGL és la tecnologia que permet una visualització extraordinària de tot el que són gràfics en tres dimensions. S'aplica sobretot en l'execució de jocs per a ordinador, i en el cas de Mac OS X està integrat en el sistema, el qual permet un comportament comparable a les estacions de treball de Sun, SGI, o Intel amb Windows NT. QuickTime és el famós reproductor de video de la pròpia Apple. Però no només és això, QuickTime controla tot el que són clips de video, música i sons, component MIDI, etc. És el que permet la visualització d'una pel.lícula DVD o escolat arxius en format mp3. En temps anteriors, QuickTime s'instalava com un programa apart en el sistema operatiu, amb Mac OS X l'execució de video està incorporada en les bases. Aquesta integració total amb el sistema és comparable a la del Windows98 amb el navegador, de la mateixa Microsoft, Explorer, en canvi, ningú s'ha manifestat en contra. Cal advertir que la influència d'aquest fet no és tan gran com la del cas de l'Explorer, però cal tenir-ho present, ja que ara l'Explorer és el navegador més utilitzat per l'usuari domèstic. Els entorns d'aplicacions: Com ja he dit, la història i l'estrucura del Mac OS X és molt complexa i es nota sobretot en el moment d'escriure aplicacions per al sistema. Hi han quatre opcions: Cocoa, Java, Carbon i Clasic. La última, Classic, no és més que un emulador de l'antic sistema operatiu d'Apple. L'entorn Classic s'executa dintre del Mac OS X i emula el sistema 9 del Mac, d'aquesta manera es poden fer servir aplicacions que no són compatibles amb Mac OS X. L'emulació del sistema Classic és molt avançada i està molt ben aconseguida ja que cada aplicació emulada no comparteix memòria RAM o els mateixos recursos. Ara bé, també està limitada, ja que si una aplicació de l'entorn Classic es "penja" les altre també ho fan, tot i que el X no es col.lapsa, s'ha de reiniciar tot l'entorn Classic, perdent així la informació no guardada. Per fer funcionar Classic cal tenir instal.lat el sistema 9.1 com a mínim en alguna part del disc, o si es vol en una altra partició. Carbon és el que dóna als programadors una avantatge molt gran a l'hora d'aprofitar el codi de les seves aplicacions. Carbon són un conjunt de llibreries i arxius que permeten que el programa sigui compatible alhora amb Mac OS 9/8 i Mac OS X. Un programa escrit que utilitzi els recursos de Carbon funcionarà en Mac OS 9 perfectament, i ademés també funcionarà sobre X aprofitant tot el que dóna un sistema UNIX com la protecció de memòria, la "multitasking", multiprocessament etc. i amb dues GUIs diferents com són les del 9 i les del X. Java. Concretament Java 2 és el famós llenguatge de programació, creat per Sun Microsystems, aplicat sobretot a petites aplicacions d'internet que amb la seva segona versió permet la creació de programes molt més complexos. La principal ventatge de Java és que és multiplataforma, és a dir, el codi de l'aplicació no canvia segons el processador que s'utilitzi. Com el QuickTime, Java passa a ser un component essencial del Mac OS X, i en forma part. Java, com OpenGL no és fruit d'Apple i això demostra la rectificació que està portant a terme Apple aplicant els estàndards de la indústria, com ja ho havien fet empreses de la competència anys abans. Cocoa és coneguda també com la Yellow Box, com Classic com la Blue Box. La Caixa Groga és fruit de l'adquisició de les tecnologies de NeXT com les llibreries OpenStep que permeten una programació àgil i ràpida. Generalitzant, Cocoa és un tipus de programació dirigit a objectes (concepte que s'escapa dels meus coneixements). La principal avantatge de Cocoa és que permet "portar" aplicacions del món UNIX amb les qualitats que comporta l'entorn Aqua. Aqua. La principal manca que tenen els sistemes UNIX és que no tenen una metàfora d'escriptori amb l'usuari. En contraposició tenen una molt més avançada, com és la conversa amb la màquina, però molt més complexa. Aquesta manca es deguda a que els professionals de la informàtica tampoc la neccessiten. I aquest ha estat el repte de grans empreses, el de posar-hi finestres al UNIX. En aquest moment hi ha tres grans sistemes de tenir un UNIX amb GUI. La primera, la més vella, és utilitzar un entorn X Window. Aquest és un projecte que va començar al MIT, cal dir que el resultat és suficient per a les necessitats dels gurús de UNIX, i amb la evolució de Linux s'han implementat metàfores d'escriptori com les de GNOME (GNU Network Object Model Enviorement) o KDE (K Desktop Enviorement) que són compatibles amb la majoria de versions de UNIX (fins i tot amb Mac OS X). La segona implementació del sistema de finestres la va fer Microsoft amb el Windows NT. En teoria Windows NT volia complir amb POSIX per d'aquesta manera poder ser anomenat com el primer UNIX amb una GUI realment utilitzable. El resultat va ser un sistema operatiu molt potent que encara ara, després de la seva retirada com a tal és utilitzat en molts dels servidors d'internet. Mac OS X també és un UNIX amb GUI. I la seva interfície gràfica la proporcionen tot un seguit de tecnologies (les que he explicat abans: Quartz, QuickTime, Cocoa....etc.) que donen un resultat conegut com a Aqua. És doncs, el que l'usuari final veu i sent, i la metàfora amb la que es comunica amb l'ordinador. Podríem dir que és la tercera generació de GUI, ja que es diferencia dels típics menús i de la abundant ajuda per incorporar tot un seguit de senyals visuals que no s'han vist mai en cap altre ordinador de sobretaula abans. Aqua és una GUI dissenyada des de zero que es basa en una barreja de l'antic Mac OS i NeXTStep per donar un aspecte transparent (aquós, d'aquí el nom d'Aqua) i millorar l'experiència de l'usuari. Aquest n'és un exemple: Directori "Home" d'un usuari de Mac OS X representat en Aqua 4.2 Comparatives El Mac OS té una gran competència. Hi ha grans sistemes operatius que planten cara al X, com per exemple el Windows, Solaris, Linux, Mac OS Classic, etc. En aquest apartat tractaré segons diverses característiques, els anteriorment citats sistemes operatius i d'altres si hi ha l'oportunitat. Caracterítiques Generals Mac OS X té un problema significatiu, que és nou. I com que encara està en panyals no té una situació encara molt clara, tot i tenir uns objectius. Però el X gaudeix de posseïr les millors tecnologies del mercat actual i d'una adaptació quasi perfecta amb el hardware. El Mac OS antic o Classic encara és respectable. Tot i que en un primer moment se'l veu com un sistema que conté totes les eines per funcionar les aplicacions que els usuaris demanin, característiques com les "extensions" (són com programets que es carreguen a l'arrancar el Mac) són molt antiquades i fan entreveure una adaptació a la modernitat d'un sistema operatiu vell en realitat. El Windows gaudeix de les millors posicions en el mercat, ademés de les millors aplicacions. El punt fort de la plataforma Windows és la quantitat de programes i aplicacions que existeixen. La majoria de programes que hi ha per altres sistemes operatius de ben segur que també existeixen perl Windows. La principal característica del BeOS és que és un sistema totalment nou, com ja he dit, a part de tenir una base molt avançada, tecnològicament, ja que està construït a partir del concepte de microKernel. Aquesta característica no molts sistemes la tenen. La resta de UNIX és caracteritza per uns entorns molt concrets i per còrrer aplicacions també concretes. Aquesta singularitat provoca que s'asseguri un mercat de sistemes UNIX durant el futur pròxim. Naturalesa del Sistema Hi ha un fet de Mac OS X que el fa diferenciar dels altres, i que comparteix amb la resta de sistemes UNIX. L'estabilitat. Si el comparem amb el Mac OS Classic o el Windows (no en la versió NT) aquesta característica és molt beneficiosa. Com tot usuari sap, quan una aplicació sobre Windows o Mac OS es col.lapsa o com vulgarment es diu es "penja" la única opció que hi ha és reiniciar tot el sistema operatiu. En canvi, com tot usuari de sistemes UNIX sap, en el moment que alguna aplicació no respon aquesta deixa de funcionar però la resta del sistema no es veu afectat (a no ser que altres aplicacions en depenguin). Això provoca que comparat amb altres sistemes més comercials el X sigui realment estable. Multitasking Hi ha un fet que desmarca al Mac OS Classic de la resta de sistemes. El Mac OS en el principi no era capaç de fer diverses feines a la vegada (multitasking) i no va ser fins la versió 7.0 que se li va incorporar totalment aquesta funció. Cal dir que hi ha dos tipus de multitasking, la preemptiva i la cooperativa. La primera l'encarregat d'adjudicar el temps que cada programa fa servir el processador és un mànager, que ho dirigeix tot. La segona és un tipus en el qual cada aplicació és l'encarregada de demanar el seu torn per fer servir el processador. El primer sistema és el que dóna més bons resultats i és el que Mac OS X, Windows (des del 95), BeOS (de forma molt més nativa) i UNIX (per naturalesa) ja la incorporen. En canvi, és el punt més feble del Mac OS Classic i on perdia més prestacions. Multiusuari Aquest és la gran diferència (no la única) entre els sistemes basats en MS-DOS i UNIX. El DOS és un sistema influenciat per UNIX però en una versió reduïda, i per tant no incorpora el suport a diversos usuaris. El mateix passa amb Mac OS Classic, que no permet que diversos usuaris comparteixin un ordinador. Aquesta característica està en Mac OS X i és heredada dels sistemes UNIX, que quan corrien en màquines molt cares i potents havien de ser utilitzades per més d'una persona. Actualment, és veu l'ordinadot personal com una eina personal, com el nom indica i tot i que és una gran característica, cada vegada se li resta menys importància, tot i que en el món dels servidors és essencial. Gestió de memòria Tots el ordinadors utilitzen un tipus de memòria, anomenada RAM que s'encarrega d'emmagatzemar les informacions de les aplicacions en funcionament aquell moment. Però hi ha diverser maneres d'organitzar aquesta memòria. El Mac OS ho fa de la pitjor manera, comparat amb Mac OS X, BeOS o UNIX i fins i tot amb el Windows. Aquest fet no és molt important si tenim suficient memòria RAM al PC, però en el cas d'haver d'utilitzar més memòria adicinal, la virtual, sí que és important en tant al rendiment de la màquina. Multiprocessadot El Mac OS X, com la resta de UNIX, veu incrementada la seva capacitat d'execució quan utilitza més d'un processador. Actualment, el hardware d'Apple no ho permet amb més de dos processadors, però en un futur s'espera que es pugui fer servir en estacions de treball assequibles fins a quatre chips PowerPC (els que utilitzen els Mac). Però la millor opció per a màquines multiprocessador és BeOS, que ha estat pensat des dels inicis per ser-ho. Suport Internacional Aquesta característica és important per a sistemes operatius comercials sobre tot. Si un sistema es vol implantar en la majoria del món necessita el suport de diferents llengues. Mac OS X es pot instal.lar (des del mateix CD-ROM) en vuit idiomes diferents. I les aplicacions poden ser compatibles per a qualsevol idioma en que estigui instal.lat el sistema. En Mac OS si es volia fer servir una aplicació japonesa, per exemple, s'havia de recòrrer a característiques molt costoses. El suport en Català del sistema no existeix encara, però hi ha interessos d'alguns usuaris actualment en incorporar els idiomes Gallec i Euskera, cosa que fa pensar en una versió Catalana. La interfície Gràfica Aquest és un dels punts forts del Mac OS X i un dels dèbils per la resta de UNIX (tot i els avenços que incorpora Linux). Seguint amb l'etiqueta de Mac OS Classic que era el sistema més agradable per a l'usuari, Mac OS X permet una adaptació amb l'usuari que no existeix en cap altre UNIX. El Windows també incorpora una GUI avançada que està produït expectació amb el Windows XP. Internet i Networking Sent UNIX, Mac OS X permet una integració amb internet escepcional, però que a simple vista no es diferencia molt dels altres sistemes com el Windows o el Mac OS Classic. Tot i això, Mac OS X és més que un sistema per navegar per internet permetent la funció de servidor. Evidentment, la funciói de servidor ja està ben coverta per altre sistemes UNIX, comercials o no. Entorns d'aplicació Aquest és un tema molt més tènic de software de gran dificultat on les terminologies són molt peculiars. Per exemple, el Windows està escrit en llenguatge C i les aplicacions es poden programar d'aquesta manera. Igualment, Mac OS X, a causa de ser l'heredador de NeXT, també incorpora aquest llenguatge orientat a objectes. BeOS utilitza l'anomenat C++. Aquests diferents entorns permeten en tots els casos fabricar programes que utilitzin tots els recursos del sistema. Els llenguatges de Be i del X són molt més avançades que la de Windows. Conclusió El Mac OS X és un gran sistema operatiu però que no presenta cap tecnologia extremandament nova. La única avantatge és que ha ajuntat i les ha inclòs en el cor del sistema totes aquestes tecnologies. Això és el que fa que el X sigui superior als altres. Però no crec que desbanqui al extés Windows en un futur pròxim. La gran pèrdua és la del sistema de Be que en la majoria dels seus aspectes ha estat construit des de zero, basant-se en les necessitats dels usuaris principalment. Potser Apple s'haria d'haver replantejat millot haver escollit NeXT sobre Be (sobre aquest tema hi ha un article de gran contingut a la web següent: www.MacKiDo.com). 4.3 Funcions i Aplicacions del Mac OS X Per la naturalesa del sistema, Mac OS X permet tres grups de funcions principals. Tot i ser un sistema operatiu nou, recorda als objectius del Windows NT, que ja fa temps que s'utilitza. Aquests grups són: 1 Ordinador Personal (usuari domèstic) 2 Estació de Treball Edició (imatge, video, audio) 3 Estació de Treball Servidor (relacionat amb internet) La primera és una funció que els antics Macs aconseguien amb facilitat perquè havien estat dissenyats per aquest motiu. Un dels objectius del Mac OS X és que havia de servir a l'usuari domèstic, permetent-li editar un text, veure un DVD o consultar el seu email. Això és possible perquè existeixen unes petites aplicacions que ho permeten fer. Ademés, el sistema no ha de ser complicat d'utilitzar, i aquí és el gran èxit de Mac OS X: és un potent UNIX on no cal ser administrador de sistemes per saber-lo fer servir. Seria com utilitzar un coet espacial per anar al supermercat. Així doncs, l'usuari pot fer servir un sistema UNIX sense saber el password del super-usuari (root) o administrador. Exemples d'aplicacions útils per a l'usuari d'ordinador personal: La típica Calculadora, un joc d'escacs, un rellotje, un directori d'adreces, navegador d'internet, programa per escolar música, programa d'email, per veure clips de video o per editar textos. Aquestes són les aplicacions més normals per dur a terme les típiques operacions, però també existeixen les típiques aplicacions d'ofimàtica com el Word, Excel, PowerPoint, Acrobat etc. La segona funció principal de Mac OS X és la possibilitat de fer-lo servir com una autèntica estació de treball. Una estació de treball és un ordinador molt més potent que un ordinadot personal i amb unes capacitats que la diferencien del PC. Tècnicament, qualsevol PC actual és una estació de treball, ja que quan es va definir el concepte els ordinadors personals i la informàtica no estaven tan avançades. No obstant, es segueixen diferenciant les estacions de treball com aquells ordinadors que s'utilitzen per a funcions concretes i que són dissenyades exclusivament per aquestes feienes. Un exemple molt clar són les estacions Sun o SGI dedicades a la rederització de video. Aquestes són les màquines que s'utilitzen, juntament amb un software especial dissenyat per a elles, per rederitzar les pel.lícules fetes per ordinador com Toy Story o Shreck. Actualment, Mac OS X permet ser utilitzat per a aquesta funció, i gran causa n'és la seva integració UNIX. Un PowerMac G4 (hardware Apple) i SO Mac OS X permet les mateixes funcions que una estació Sparc (de Sun Microsystems) amb un sistema Solaris (també UNIX) o una màquina SGI amb Windows NT. Una de les causes que ha contribuït a aquest fet és que el CEO d'Apple durant aquests últims anys ha estat envoltat de l'animació per ordinador ja que és president de Pixar (empresa que ha fet Toy Story, Bichos i la nova Monster, Inc.). També cal dir que una de les emprese líders en aquest tema, Sun, té molt bones relacions amb Apple, després que aquesta incluís Java 2 en el sistema operatiu, per fer front a Microsoft. Un gran exemple de la introducció del Mac en el món de l'edició digital és el programa Maya. Maya és una aplicació capaç de produïr imatges en tres dimensions i fer-ne animacions. És com l'equivalent al Photoshop en dues dimentsions. Maya és de l'empresa Alias/Wavefront, propietat de SGI, i aquesta aposta ha fet pensar últimament que Apple podria adquirir SiliconGraphics, en forma de rumor. Maya s'ha utilitzat, per exemple per la producció de pel.lícules com Star Wars I: La amenaza fantasma o Stuart Little. Per a l'edició de video estan Premiere i Final Cut Pro. Els grans per a l'edició. El primer és de Adobe i porta molts anys en el mercat, el segon va ser adquirit per Apple de Macromedia i ara s'ha converit en un estàndard del video. En quant a l'edició d'imatges segueix principalment Photoshop, Illustartor, Freehand etc. que junt amb programes com Dramweaver poden ser grans eines per crear llocs Web. La tercera funció que cal remarcar és causa directa de la seva naturalesa UNIX. Des del començament Internet va estar molt lligada als sistemes UNIX. I és normal que en l'actualitat la majoria de servidors d'internet siguin UNIX. Al ser-ho, Mac OS X, adquireix totes les eines que fan d'ell un sistema capaç de ser utilitzat com a servidor de qualsevol protocol que s'utilitzi, el cas d'internet el TCP/IP (Transfer Comand Protocl/Internet Protocol). Sobre el X s'hi pot instal.lar un servidor internet, d'email, de news o de chat etc. Fins i tot un servidor de DNS (Domain Numbers Server) o un que permeti l'accés al streaming de video QuickTime (video en temps real). Per exemple, el servidor HTTP Apache està inclòs de sèrie en cada OS X. Suportant bases de dades SQL com MySQL o proporcionant accés a executables CGI programats en Perl, php o altres. Cada vegada se li afegeixen més funcions al Mac OS X portades per la comunitat Open Source que permeten gratuïtament oferir la majoria de serveis que pot donar un sistema UNIX. En aquest tema hi juga un paper molt important Darwin, que permet als programadors que vulguin portat aplicacions per al Mac OS X ho puguit provar sobre un sistema totalment gratuït.